Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

collar2

1 1 v. tr. [IMF] [IMI] [LC] Unir estretament mitjançant caragols, grapes, etc. Collar un angle de ferro a la paret.
1 2 v. tr. [IMF] Unir (una part d'un moble) a una altra, (una part d'una construcció de fusta) a una altra, (un article de ferreteria) a un moble o a una construcció de fusta, etc.
1 3 v. tr. [AGR] [LC] Junyir 1.
2 v. tr. [LC] Fer pressió (sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla'l una mica i t'ho dirà.
3 v. tr. [IMI] [LC] Clavar (un caragol).
4 1 v. tr. [IT] Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler.
4 2 v. tr. [IT] Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l'ordit.
5 v. tr. [TRA] Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb aferradors.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions